Quins dialectes existeixen arreu del món?
En totes les llengües existeixen diferents dialectes. Com per exemple a:
A Xina existeixen cinc grups principals de dialectes dins del grup d’idiomes xinesos. Entre aquests trobem el Mandarí, que és d’idioma oficial tant en la Xina continental com en Taiwan, el Wu, el Min, el Yue i el Hakka.
En el cas de l’anglès trobem l’americà, el britànic, el canadenc, i l’anglès de Commonwealth.
Diferències entre el català oriental i l'occidental
Dialectes del català i quines característiques ens separen el occidental i el oriental.
Els dialectes del català tenen dos orígens :
- L’occidental: ribagorçà, pallarès, tortosí, valencià septentrional, valencià apitxat, valencià, meridional, mallorquí
- L’oriental: rossellonès o català septentrional, capcinès, central, septentrional de transició, salat, xipella, barceloní, tarragoní, balear, mallorquí, menorquí i eivissenc. Està concentrat en nuclis urbans molt populosos, com Barcelona, Tarragona...
Malgrat posseir una extensió menor a l’occidental, compren gairebé la meitat dels catalanòfobs
L’origen històric de la separació de les llengües orientals i occidentals
Els factors que van fer que els dos dialectes sorgissin són complexos.
1. La romanització, el substrat preromà i l’augment de població són factors importants en que es basen diverses teories que intenten desxifrar-ho.
Durant molts anys es va acceptar la teoria de la reconquesta. Que ens explicava que les conquestes haurien provocat una transfusió dels parlars orientals a l’Est i dels occidentals a l’Oest.
Això va passar perquè els comptes de Barcelona, Camarasa, Benavarri, i més tard de Tortosa, Lleida i Fraga van reconquerir Catalunya d’Est a Oest (s.XIII) i perquè segons El llibre de Repartiments les cases de València eren ocupades per un major nombre de persones orientals que no occidentals.
2. Al 1951 es va exposar una nova teoria basant-se en les diferències del substrat preromà i no en els fets de la Reconquesta. Els estudis de Bosch Gimpera van donar suport a aquesta teoria.
Va existir un testament de Guifré el Pelós, en el qual deixava com a herència els comtats de Barcelona, Ausona i Girona (català central) a Guifré II, a Miró els de Cerdanya, Conflent i Besalú (rossellonès) i a Sunifred el d’Urgell.
Quan aquest compte va fer aquestes particions va tenir en compte una sèrie de diferències ètniques importants que ha pogut tenir una possible seqüela lingüística.
Sanchis Guarner assenyala que al sector occidental es trobaven els pobles pre-indoeuropeus i al sector oriental els pobles post capsians. Aquests dos pobles assentats a les nostres terres abans de l’arribada dels romans van condicionar l’estructura dels dos grans dialectes, especialment pel que fa al timbre de les vocals, clares i tenses en l’occidental, fosques i afeblides a l’oriental.
Amb el progrés de l’arqueologia es va desmentir la teoria que ens explicava que les diferències entre els dialectes eren degudes al substrat preromà.
Totes aquestes teories tenen part de raó, encara que no se sap realment quin és l’origen de la separació dels dos dialectes.
1. La romanització, el substrat preromà i l’augment de població són factors importants en que es basen diverses teories que intenten desxifrar-ho.
Durant molts anys es va acceptar la teoria de la reconquesta. Que ens explicava que les conquestes haurien provocat una transfusió dels parlars orientals a l’Est i dels occidentals a l’Oest.
Això va passar perquè els comptes de Barcelona, Camarasa, Benavarri, i més tard de Tortosa, Lleida i Fraga van reconquerir Catalunya d’Est a Oest (s.XIII) i perquè segons El llibre de Repartiments les cases de València eren ocupades per un major nombre de persones orientals que no occidentals.
2. Al 1951 es va exposar una nova teoria basant-se en les diferències del substrat preromà i no en els fets de la Reconquesta. Els estudis de Bosch Gimpera van donar suport a aquesta teoria.
Va existir un testament de Guifré el Pelós, en el qual deixava com a herència els comtats de Barcelona, Ausona i Girona (català central) a Guifré II, a Miró els de Cerdanya, Conflent i Besalú (rossellonès) i a Sunifred el d’Urgell.
Quan aquest compte va fer aquestes particions va tenir en compte una sèrie de diferències ètniques importants que ha pogut tenir una possible seqüela lingüística.
Sanchis Guarner assenyala que al sector occidental es trobaven els pobles pre-indoeuropeus i al sector oriental els pobles post capsians. Aquests dos pobles assentats a les nostres terres abans de l’arribada dels romans van condicionar l’estructura dels dos grans dialectes, especialment pel que fa al timbre de les vocals, clares i tenses en l’occidental, fosques i afeblides a l’oriental.
Amb el progrés de l’arqueologia es va desmentir la teoria que ens explicava que les diferències entre els dialectes eren degudes al substrat preromà.
Totes aquestes teories tenen part de raó, encara que no se sap realment quin és l’origen de la separació dels dos dialectes.
Mapa del domini lingüístic
